Per cinquè any consecutiu he pres part en la cursa de resistència més important i emocionant del món, i reconec que quantes més vegades faig aquesta cursa, més m'agrada. A més, un altre any sense excepció, hem estat lluitant per les primeres posicions, però la grandesa de Le Mans és que són 24 Hores i no n’hi ha prou sent competitiu per guanyar. Havent guanyat aquesta gran carrera fa un parell d'anys, és fàcil dir que l'any que ve tornarem a intentar-ho amb les mateixes ganes i il•lusió de la primera edició. I és que d'una banda, sé que no és impossible i per l'altra, que Peugeot és any a any més competitiu i estic segur que seguirem tenint opcions. Le Mans és una carrera que després de 24 hores pot decidir-se per segons, i aquesta edició va ser qüestió de tretze segons, una carrera plena d'estratègia, treball en equip, sort… i és per tot això que és tan especial.
Els dies previs a la carrera són molt especials ja que es respira un ambient fenomenal i milers d'afeccionats omplen cada racó. En aquesta edició vaig participar en la qualificació i ja ens vam adonar de la competitivitat que hi hauria en carrera amb sis monoplaces separats per cinc desenes. L'emoció de la cursa va arribar i moltes incògnites es van anar desvetllant a mesura que avançava la cursa. Audi rodava més ràpid però Peugeot era més eficient, així que el temps que ens guanyaven en pista ho recuperàvem en les parades a boxes.
Jo vaig fer tres relleus molt llargs i tots en circumstàncies diferents. El primer de més de tres hores va coincidir amb la posta de sol ja que va ser de les 21:00 hores a mitjanit. A aquesta hora, quan els afeccionats es preparen el sopar i encenen les barbacoes, es crea una espècia de fum a la pista que combinat amb la posta del sol, fa que la concentració sigui molt important. Durant aquest relleu a més, Audi va sofrir un aparatós accident i vaig estar més d'una hora i mitja conduint amb el cotxe de seguretat. Com el ritme era més lent, vaig tenir temps d'adonar-me del laboriós treball que ha de realitzar-se per netejar la pista i realment és impressionant. El meu segon relleu va ser sobre les cinc del matí quan el primer sol del dia em venia de cara, però en aquests moments estàvem lluitant per les primeres posicions i cada volta era súper important.
Conscient que el meu últim relleu coincidiria amb el final de la carrera, vaig decidir anar a dormir una estona per descansar i preparar-me per a la recta final ja que en aquests moments la victòria era una possibilitat, però quan anava cap al motorhome, vaig escoltar que el comentarista anunciava que Wurz havia tingut un accident. Cruelment, la victòria se'ns escorria de les mans. En el fons, no passa res i les 24 Hores són un treball en equip, així que vem seguir lluitant fins al final. El meu últim relleu va coincidir amb el final de la carrera i també va ser d'unes tres hores. Reconec que estava més pendent de la lluita entre Audi i Peugeot per la primera posición que de mi mateix. Va ser bonic estar al volant just al final de la carrera, però no va tenir color amb el 2009 quan vaig creuar la línia de meta en primera posició.
No obstant això, sempre m'agrada treure conclusions positives i em quedo amb la gran fiabilitat que va demostrar Peugeot en aquesta ocasió. Hem estat tot l'any treballant molt en aquest aspecte i acabar els tres cotxes (en posicions davanteres) torna a demostrar que hem fet bé el nostre treball.
De moment seguim líders de la International Le Mans Sèries (ILMS), una competició que guanyarà gran reconeixement l'any que ve quan les 24 Hores de Le Mans formin part del nou campionat del món de resistència. Serà la F1 de la resistència, un campionat que guanyarà l'equip que sigui més regular durant tota la temporada. Guanyar les 24 Hores seguirà sent molt especial, però crec que el campionat en sí també obtindrà molt més prestigi i reconeixement internacional afegint aquesta carrera.
Així que no hi ha temps a perdre i jo ja només penso en la propera temporada. Peugeot ha demostrat una vegada més que aconseguir de nou aquesta proesa està al nostre abast.
Una abraçada,
Marc Gené
Els dies previs a la carrera són molt especials ja que es respira un ambient fenomenal i milers d'afeccionats omplen cada racó. En aquesta edició vaig participar en la qualificació i ja ens vam adonar de la competitivitat que hi hauria en carrera amb sis monoplaces separats per cinc desenes. L'emoció de la cursa va arribar i moltes incògnites es van anar desvetllant a mesura que avançava la cursa. Audi rodava més ràpid però Peugeot era més eficient, així que el temps que ens guanyaven en pista ho recuperàvem en les parades a boxes.
Jo vaig fer tres relleus molt llargs i tots en circumstàncies diferents. El primer de més de tres hores va coincidir amb la posta de sol ja que va ser de les 21:00 hores a mitjanit. A aquesta hora, quan els afeccionats es preparen el sopar i encenen les barbacoes, es crea una espècia de fum a la pista que combinat amb la posta del sol, fa que la concentració sigui molt important. Durant aquest relleu a més, Audi va sofrir un aparatós accident i vaig estar més d'una hora i mitja conduint amb el cotxe de seguretat. Com el ritme era més lent, vaig tenir temps d'adonar-me del laboriós treball que ha de realitzar-se per netejar la pista i realment és impressionant. El meu segon relleu va ser sobre les cinc del matí quan el primer sol del dia em venia de cara, però en aquests moments estàvem lluitant per les primeres posicions i cada volta era súper important.
Conscient que el meu últim relleu coincidiria amb el final de la carrera, vaig decidir anar a dormir una estona per descansar i preparar-me per a la recta final ja que en aquests moments la victòria era una possibilitat, però quan anava cap al motorhome, vaig escoltar que el comentarista anunciava que Wurz havia tingut un accident. Cruelment, la victòria se'ns escorria de les mans. En el fons, no passa res i les 24 Hores són un treball en equip, així que vem seguir lluitant fins al final. El meu últim relleu va coincidir amb el final de la carrera i també va ser d'unes tres hores. Reconec que estava més pendent de la lluita entre Audi i Peugeot per la primera posición que de mi mateix. Va ser bonic estar al volant just al final de la carrera, però no va tenir color amb el 2009 quan vaig creuar la línia de meta en primera posició.
No obstant això, sempre m'agrada treure conclusions positives i em quedo amb la gran fiabilitat que va demostrar Peugeot en aquesta ocasió. Hem estat tot l'any treballant molt en aquest aspecte i acabar els tres cotxes (en posicions davanteres) torna a demostrar que hem fet bé el nostre treball.
De moment seguim líders de la International Le Mans Sèries (ILMS), una competició que guanyarà gran reconeixement l'any que ve quan les 24 Hores de Le Mans formin part del nou campionat del món de resistència. Serà la F1 de la resistència, un campionat que guanyarà l'equip que sigui més regular durant tota la temporada. Guanyar les 24 Hores seguirà sent molt especial, però crec que el campionat en sí també obtindrà molt més prestigi i reconeixement internacional afegint aquesta carrera.
Així que no hi ha temps a perdre i jo ja només penso en la propera temporada. Peugeot ha demostrat una vegada més que aconseguir de nou aquesta proesa està al nostre abast.
Una abraçada,
Marc Gené