Com sempre en aquesta època, és hora de passar balanç. Si més no, de repassar tot el succeït en aquesta temporada i començar a planificar el que ens oferirà la següent.

 

La temporada 2010 ha estat molt intensa. Per quart any consecutiu, he estat combinant la meva activitat com a pilot provador de Ferrari amb la funció de pilot oficial de Peugeot. En general, valoro la temporada com a molt positiva, encara que veure com s'escapava per molt poc la victòria en les 24 Hores de Le Mans i el Mundial de pilots de F1, no m'han deixat acabar de rematar-la. El millor moment del 2010 va ser guanyar en la meva primera participació les mítiques 12 Hores de Sebring i el pitjor moment de l'any va ser, sens dubte, l’aparatos accident que vaig tenir a final de temporada en un test a Alcanyís del qual -per sort- ja estic totalment recuperat.

 

Estic content de tenir finalment una mica de temps per gaudir tranquil·lament de tot el viscut i poder passar més temps amb els meus fills, així com de passar balanç a una nova temporada inoblidable que he viscut tant a Ferrari com a Peugeot.

 

A l’Scuderia he viscut un any molt especial al poder estar al costat del meu compatriota Fernando Alonso. Una experiència fantàstica que espero duri molts anys. Com ja he dit en diverses ocasions, Fernando és d'aquells pilots amb qui dóna gust treballar ja que sent ell un fora de sèrie, aprecia el teu treball. Amb Fernando, Massa i el suport d'una empresa capdavantera espanyola com Banco Santander, treballar a Ferrari aquesta temporada ha estat un plaer pel gran ambient i il·lusió que s'ha respirat des del primer segon de la temporada fins a l'últim sospir. Encara que vam tenir molts problemes en la primera part del Campionat, mai no ens vam donar per vençuts i vem continuar progressant fins a aconseguir un monoplaça molt competitiu. Va ser llavors quan va aparèixer el millor Alonso dient que podia guanyar el Mundial i la veritat és que gairebé arriba… Vem lluitar fins a l'última carrera i va ser una llàstima perdre el Campionat d'aquesta manera, sobretot quan tot pintava tan bé després de la qualificació, però això demostra la complexitat i competitivitat del nostre esport i el fa encara més apassionant. Només ens queda felicitar a Red Bull i a Vettel que han fet una temporada excel·lent i esperar que comenci de nou el campionat ja que ara estem doblement motivats per guanyar-lo.

 

A nivell personal, estic molt content amb el meu treball i involucración a Ferrari. He fet tots els test permesos durant la temporada i he estat de nou implicat en molts actes de relacions públiques i esdeveniments amb els patrocinadors. En general, he estat treballant molt d'aprop amb el Departament de F1 clients en esdeveniments especials en els quals ensenyo als convidats a pilotar F1 de temporades anteriors. També he treballat amb el departament industrial que s'encarrega de la construcció dels cotxes de carretera per donar-los el meu ‘input’ i ajudar-los en la millora de les prestacions. La pena és que no tingui més temps per fer això ja que és un treball molt interessant. A més, he viatjat a tots els Grans Premis participant en diferents esdeveniments per descarregar d'aquestes tasques a Massa i Alonso. Els meus viatges han coincidit amb la meva estrena com a comentarista en directe de les carreres en La Sexta, una nova experiència que he gaudit d'allò més tant pel fet de treballar al costat d’en Lobato i tot l'equip, com perquè de nou m'he sentit més prop de l'afeccionat espanyol, després d'una època com a comentarista a la cadena italiana Sky. Així que ha estat un any molt intens en la F1.

 

Peugeot i Le Mans

 

Per quart any consecutiu ha participat amb Peugeot en la cursa de resistència més important i emocionant del món, les 24 Hores de Le Mans i per tercera vegada em vaig quedar amb el ´gairebé ho aconseguim!’. No obstant això, amb l'edició passada a la butxaca, no em va fer tant de mal. Sortir amb el número 1 va ser impressionant. Any rere any aprenc alguna cosa nou d'aquesta carrera tan emotiva, i any rere any, aquesta carrera m'enganxa més. Ja no sé què seria la meva vida sense Le Mans, i haig de dir que ja he començat el compte enrere per a la propera edició només pensant en una nova victòria. En aquesta edició vam tenir molt mala sort i va ser cruel quan vem trencar el motor a dues hores del final i quan podíem lluitar per la victòria, però Le Mans és així, una cursa que després de 24 hores es pot decidir per segons, una cursa on el cotxe més ràpid i favorit no sempre guanya. Una cursa que sense aquests requisits –com ja he dit en diverses ocasions- no seria tan especial.

 

Encara així, aquest any he ampliat el meu palmarès de resistència al aconseguir les 12 Hores de Sebring a Estats Units amb Peugeot, una victòria també molt significativa per ser considerada la segona carrera més important d'aquesta categoria. També vem aconseguir un doblet en el Petit Le Mans i Peugeot es va alçar amb la primera edició de la la Copa Le Mans Internacional. Així que un any bastant complet que quedarà en la història com l'últim del monoplaça 908 HDi FAP, per a mi un cotxe emblemàtic que marcarà un abans i un després en la resistència.

 

I és així com a Peugeot comença una nova època que esperem sigui tan o més exitosa que les passades i ja només entrenem per aconseguir un monoplaça tant o més competitiu que el 908FAP HDi. Com he dit, ja hem començat el compte enrere i estem molt il·lusionats a repetir aquests grans èxits.

 

Una vegada més des d'aquí només vull aprofitar per desitjar-vos un fantàstic any 2011 que espero sigui molt especial i vingui acompanyat de grans èxits!

 

Una abraçada,